Xarel·lo: de l’Extinció a la Clau

Rústica, resistent i amb caràcter. Així és la varietat de raïm blanc xarel·lo, un dels exemplars amb més història a les vinyes influenciades per la brisa del Mediterrani. A punt de desaparèixer al segle XIX, va aconseguir sobreviure al temps i, actualment, és el raïm blanc més plantat al Penedès. A més a més, és la clau dels caves de llarga criança.

Una de les raons per les que va estar a punt d’extingir-se van ser la seva aroma i la seva dura estructura, que no van acabar de seduir a una societat que preferia vins més amables i suaus. Però amb la devastació de vinyes que la fil·loxera va suposar al territori francès, l’enviament de blancs del Penedès al país veí en un moment en el que els vins viatjaven per mar i terra sense estabilitzar, va fer que el xarel·lo pogués mostrar el seu caràcter antioxidant. Era l’única varietat que arribava al seu destí en perfecte estat de frescor.

Per tant, els viticultors de Catalunya van veure una bona oportunitat en la replantació d’aquest raïm, que fins aleshores s’havia estat venent per sis cèntims la bóta a les Amèriques i que, amb la demanda del mercat francès, va començar a comercialitzar-se a 60 cèntims. Gràcies a aquest fet, alguns pagesos i viticultors del Penedès van construir els seus primers cellers en propietat. Va ser el cas de la família Gramona, que va inaugurar el primer Celler Batlle el 1881.

Els primers escumosos de xarel·lo de la casa van arribar a principis dels anys 20, quan encara no se sabia molt bé per què aquell raïm sense massa expressió i alta acidesa era capaç, no només de realitzar llargs viatges, sinó també d’envellir a l’ampolla durant anys, creant caves de llarga criança i gran qualitat.

La resposta a aquelles dubtes sobre l’endurança del xarel·lo tardaria en arribar. No va ser fins el 1997 que universitats com la de Dijon, la de Washington i la de Tarragona van demostrar científicament que aquesta varietat blanca és la que conté els nivells més alts d’antioxidants de totes, incloses algunes negres.

La seva expressió tancada també ha variat amb el temps. Enòlegs i viticultors han aconseguit demostrar que amb un treball exhaustiu a la vinya i al celler es poden fer vins molt interessants amb el raïm xarel·lo. A més a més, per suposat, del seu potencial en els vins escumosos com el cava.

Gramona ha estat sempre una fidel defensora d’aquest raïm que actualment només es troba al Penedès. N’és una mostra el seu cava III Lustros, que neix als anys 50 amb la condició de demostrar que les llargues criances són possible. Després d’aquest van arribar el Celler Batlle i l’Enoteca. Caves que traspassen el decenni i que no són res més que un exemple del potencial d’aquest raïm en els escumosos de llarga criança.

Gramona logo

Diari d’un celler

* obligatori



Idioma en el que vols rebre els correus