En època de pre verema, quan el raïm ja comença a estar dolç i apetitós, els estornells sobrevolen les vinyes a la recerca d’aliment. Espantar-los per prevenir pèrdues a la collita sol ser complicat i costós, de manera que els estornells portaven anys minvant els fruits, arribant a pèrdues de fins al 20% en algunes varietats. La Família Gramona havia apostat per canons de so i enregistraments de sons d’àguiles, que encara que més o menys efectius contaminaven de soroll la tranquil·litat de la finca, molestant també d’altres éssers vius tan importants per a l’enriquiment de l’ecosistema. Una altra opció va ser col·locar una espècie d’ocells de tela, que aconseguien persuadir-los del seu intent; però aviat s’acostumaven a la seva presència i tornaven a actuar. Tampoc cobrir amb xarxes les vinyes va resultar massa efectiu. Així que s’ha optat per incorporar un nou membre a la família d’animals que ja poblen la granja de Gramona: el falcó pelegrí.

Els pollets d’aquesta au local, que fàcilment es pot trobar per les terres del Penedès, arriben de ben petits a la casa que els han preparat especialment. Allà, amb una metodologia molt estricta, aprenen a menjar i a volar. Quan això passa, els falcons comencen a donar els seus primers vols a prop de la seva llar, és a dir, sobrevolant les vinyes. Després de les seves passejades tornen a casa, ja que saben que hi trobaran menjar. I mentrestant, només pel fet de veure’ls i sentir-los, els estornells espantats deixen de freqüentar aquests paratges i, per tant, de menjar-se el raïm.

Després d’un mes els falcons aprenen a caçar, de manera que ja no necessiten tornar a casa a per menjar. Comencen la seva vida adulta, i així la seva funció com a protectors de la vinya ha finalitzat.

Des que aquestes rapinyaires sobrevolen el cel de Gramona en època de maduració, s’ha rebaixat la pèrdua de raïm per aquest motiu a l’0,4%. Tot un èxit que ha convertit el falcó pelegrí en un aliat natural a la simbiosi de la vida a la vinya.